HABITACIÓ LES OLIVES i la seniera

A la Ribera d’Ebre es coneix com a “sènia” l’espai comprés entre la masada, els corrals, el pou (sínia) i la terra que llinda amb el riu.

Llavors, la seniera, a més del treball de la llar, havia de cuidar del bestiar, de les gallines, coloms, conills i porcs que es criaven; i també havia de treballar, per tal de poder tenir tota mena de verdura, i no només pel consum, sinó per poder-la vendre al mercat que cada divendres es feia a la plaça de Baix.

El folklorista Joan Moreira escrivia: “Ajupides per davall de les oliveres, desafiant fred i mal temps, les animoses plegadores, calçats los dits de pessigar de cada mà, en ungles de llauna, pleguem una a una les olives, que a grapats tiren als cabassos. De pressa van los dits, i tant o més les llengües, que no callen, cantant i xerrant i rient. I trencant les raons, comença la cantarella que ja no para, si no és per escoltar alguna rondalla o per parlar del temps…

Les cançons apuntades també se canten al compàs de les barres al temps de plegar les garrofes, un altre filó de riquesa d’esta terra, cap allà al setembre, i també es poden sentir, quan entre dos foscams, les plegadores, espitjades dins los carros retornen cap a casa, per recaptar i dormir només que sigui un parell de nits entre llençols, en resquit dels dies que han dormit a la pallissa, prenent en el breu repòs nous ànims per reprendre la pesada faena de plegar olives.”