HABITACIÓ LA SIRGA i la dona del llaguter

“Quan a principis del segle XX, el pont entre les dues Móres no existia, era una barca de pas la que permetia passar d’un costat a l’altre.

Allí, a la vora de l’Ebre, era el lloc de xerrar i riure, de cantar i festejar; entre cops de pala i esbandides dels pesats llençols de fil, noies i llaguters passaven les estones més divertides.

L’escriptor, Artur Bladé i Desumvila, escriu així aquestes trobades: “el llagut va ser, durant segles, una mena de tren fluvial que pujava i baixava, transportant gent i mercaderia. Per baixar rai. La força del corrent el feia lliscar, bé que sovint els llaguters utilitzaven els rems, i en certs llocs, la barra o perxa. Per remuntar el riu contracorrent, podia desplegar dues veles, sempre que el vent vingués de popa. Altrament, el llagut sirgava gràcies a l’esforç d’una cavalleria o dels propis llaguters. Calia avançar, a força de pit per l’estret camí de sirga, obert, de vegades, en un relleix de roca, o en un pendís de timba o en l’espadat d’un congost ../.. Quan passaven per davant dels entradors i pedrers on hi havia dones rentant, els llaguters si anaven, descansant riu avall, les “florejaven”. Però quines “flors”! I el que elles responien, sobretot si eren casades i del morro fort, no s’hauria pogut dir tampoc davant d’una mare…”